Ja fa un temps que la intel·ligència artificial forma part de les nostres vides i ha irromput amb força en el món artístic. Cada cop més artistes estan explorant la seva creativitat amb aquesta nova eina, obrint-nos a un futur ple de possibilitats i preguntes.
Un dels artistes que més m’ha cridat l’atenció en aquest àmbit és el fotògraf @caspar.jade. El primer cop que vaig veure les seves fotos em vaig quedar meravellada. L’atmosfera que aconseguia era increïble, els contrastos molt ben aconseguits, les imatges en blanc i negre amb una gradació tonal excepcional. Quan vaig veure els hasthags #thisisnotreal #ai #aiart #aiartwork em vaig quedar molt parada. No m’esperava que aquelles imatges no fossin fotografies reals.
Hannes Caspar treballa amb la IA per crear imatges cinematogràfiques d’un poder narratiu altíssim, i és capaç de transmetre una bellesa i una emotivitat realment impactants. A pesar de resultar-me hipnòtiques, aquestes imatges em generen un dilema: quines implicacions té que la intel·ligència artificial pugui generar obres amb aquesta profunditat? Fins a quin punt podem parlar d’autenticitat quan l’origen és una màquina?
Ell mateix explica que, tot i que és l’ordinador qui genera les imatges, és ell qui pren les petites decisions que acaben tenint un gran impacte en el resultat final. La seva experiència com a fotògraf, sens dubte, juga un paper fonamental per arribar a aquesta qualitat. Com a espectadora, la seva obra em fascina, em fa sentir coses i m’emociona. Crec fermament que l’art viu dins de qui el contempla, que el que dóna vida a una obra és l’emoció que genera en l’espectador. Però, com afecta a la nostra percepció quan sabem que el que el que estem observant ha estat “fabricat” i no “viscut”?
A Caspar li agrada fer-nos reflexionar sobre la línia que separa la realitat de la ficció i sobre el potencial de la IA com a eina artística. Lidera un altre projecte molt interessant, @theunrealpeople, on qüestiona el futur de l’art i com la tecnologia ens fa replantejar què significa ser humà i com definim la nostra identitat. Cada dia publica el retrat d’una persona fictícia, generat amb IA, i una història personal breu que, gràcies a aquesta tecnologia, resulta sorprenentment humana. Aquest contrast entre la realitat i el que està generat a partir d’una tecnologia és subjecte de debat arreu del món.
En el fons, crec que la IA pot enriquir el món artístic si es tracta com una eina més d’expressió, com ho van ser la càmera fotogràfica o els programes d’edició en el seu moment. Però, perquè això passi, considero indispensable la transparència. Els artistes que utilitzen IA tenen una responsabilitat ètica: explicar com han creat les seves obres, educar el públic i, alhora, donar valor al procés creatiu que hi ha darrere.
L’art evoluciona, i així ha de ser. Tot el que permeti expressar-nos és positiu, però al meu parer és molt important que aquesta evolució no eclipsi el valor del factor humà. Per mi, la IA hauria de ser una eina inspiracional, un mitjà per ampliar el poder transformador de les imatges, però sempre amb l’amor per l’art com a motor. No ho veig igual si qui genera aquestes obres no té aquest vincle amb la fotografia.
Com a artista i espectadora, crec que és essencial obrir espais de debat i generar converses per entendre millor aquest fenomen. És la nostra responsabilitat trobar l’equilibri entre tradició i innovació, entre el real i el generat, per assegurar que la IA sigui una eina que sumi i no resti a l’essència de l’art.
Per acabar, vull compartir alguns enllaços interessants que poden complementar aquesta reflexió sobre la intel·ligència artificial i la fotografia:
¿Acabarán las imágenes IA con la fotografía?
Un vídeo on l’artista digital Alberto Oliveri aborda el debat sobre si les imatges generades amb IA poden posar en risc el futur de la fotografia. Oliveri defensa que aquestes eines són un complement i no una competència, i ens mostra com treballava amb elles a Garrigosa Studio, referència en fotografia i CGI.
In the Age of AI Art, What Can Originality Look Like? | Eileen Isagon Skyers | TED
Una altra Ted Talk on Eileen Isagon Skyers, comissària d’art, ens convida a explorar com la creativitat humana i la tecnologia s’uneixen per expandir les possibilitats de l’art. Amb exemples com models d’IA entrenats per generar retrats infinits o imaginar formes de vida impossibles, aquest TED Talk mostra com la IA pot estendre els límits de la imaginació humana i crear mons que mai no podríem dissenyar sols.
Does Film Survive AI? | Quinn Halleck | TEDxSonomaCounty
Quinn Halleck, cineasta i director de Hollywood, reflexiona sobre l’evolució de la narrativa, des de les tradicions orals fins a l’era de la intel·ligència artificial. Mitjançant el seu film creat amb IA, Sigma_001, explora com aquesta tecnologia pot democratitzar la indústria del cinema, posant al seu abast eines abans reservades a grans estudis. Advocant per una narrativa inclusiva, mostra com la IA no substitueix la creativitat humana, sinó que l’empodera i obre portes a la innovació artística.
Espero que hagis gaudit d’aquest post, i t’hagi fet venir ganes de reflexionar i explorar una mica més sobre aquest tema.
Gràcies per llegir-me! 😊