"La fotografia és la història que no puc expressar amb paraules." — Destin Sparks
Sempre he entès la fotografia com una manera de narrar la vida. No és només capturar moments, sinó donar veu a les vivències més quotidianes, aquelles que passen de pressa, però que estan plenes de significat. Cada imatge explica una història que va més enllà del que es veu a simple vista; és una finestra oberta a la realitat.
Des de ben joveneta, sempre tenia la càmera a la mà. Als dinars familiars, a les quedades amb amics… era la típica que es passava l’estona capturant-ho tot. Moltes vegades em deien pesada, però després, quan veien les fotos, sempre ho agraïen molt.
Des de l’any 2001, tinc un arxiu visual que he anat creant al llarg dels anys i que és com una mena de diari. Quan torno a mirar aquestes fotos, revisc moments, recordo com em sentia, i fins tot em venen a la memòria converses i detalls que havia oblidat. És així com vaig començar a entendre que la fotografia és molt més que una imatge, és una manera de documentar la vida tal com és.
Relats de vida
Quan faig fotos, el que m’interessa són les vivències reals. Cada vegada que una mare riu i se li accentuen les arrugues, o quan un nadó plora perquè li canvien el bolquer, o una parella es mira amb complicitat, és llavors quan sé que estic capturant alguna cosa important. No és necessari que sigui un moment perfecte, sinó que sigui autèntic.
Les famílies amb qui treballo són com qualsevol altra: amb les seves pròpies històries i peculiaritats. Cada una té la seva manera de viure, i la meva feina és captar-ho tal com és, sense interferir-hi.
La influència dels grans documentalistes
Fotògrafs com Darcy Padilla han fet de la fotografia documental una eina poderosa per narrar històries humanes complexes i profundes. La seva sèrie Family Love és un clar exemple de compromís a llarg termini, ja que va seguir la vida de Julie, una dona afectada pel VIH, durant divuit anys. Aquest treball documenta no només la seva batalla contra la malaltia, sinó també les dificultats de la pobresa i l’esforç per mantenir la seva família unida. Les imatges de Padilla capten moments d’una vida marcada pel dolor, però també mostren la força, l’amor i la resiliència que emergeixen enmig de l’adversitat. Veure les seves fotografies, en el seu dia, em va marcar profundament.
Una altra de les meves referents en la fotografia documental és Sally Mann, coneguda per la seva sèrie Immediate Family. Mann va documentar els moments més íntims dels seus fills mentre creixien, explorant la dualitat entre la innocència i la vulnerabilitat de la infància. Les seves imatges transmeten una profunda connexió emocional, capturant la bellesa i la complexitat de la vida familiar en tota la seva imperfecció. És una de les meves fotògrafes preferides.
I no puc deixar de parlar de Sebastião Salgado, especialment del seu projecte Genesis. Va posar de manifest la riquesa i fragilitat tant del món natural com de la vida humana. Salgado ens recorda que hi ha una bellesa extraordinària en la natura i en la humanitat, que val la pena preservar i documentar.
Aquest tipus de fotografia m’ha ensenyat que la vida, en la seva forma més crua i autèntica, no necessita adorns per ser impactant. Cada imatge que documenta la veritat té un poder intrínsec que va més enllà de l’estètica.
Els llocs de les nostres vides
Algunes de les meves sessions més memorables han estat a casa de les famílies, en el seu entorn més proper. Recordo una sessió que vaig fer quan vivia a Galícia. Era una família que passava molt temps a la seva cuina, un lloc ple de vida i de petites accions quotidianes. Els vaig capturar preparant el menjar, rient junts i gaudint de la seva rutina diària. Aquests moments, aparentment insignificants, són els que realment expliquen qui som i com vivim.
Les sessions a casa o en el barri on viviu tenen un valor especial. A més d’oferir comoditat, reflecteixen la vostra vida tal com és, sense filtres ni preparacions especials. Aquest és l’entorn que coneixeu i on us sentiu a gust, i això és el que fa que les fotos siguin tan reals.
La importància de la fotografia documental en un món ple de perfecció
Vivim en una època on sembla que tot ha de ser perfecte. Les xarxes socials estan plenes d’imatges editades, amb filtres que amaguen la realitat. Però la fotografia documental és l’oposat: no busca la perfecció superficial, sinó la veritat.
Hi ha exemples històrics de fotografies que han marcat èpoques i que han deixat un llegat poderós, com la famosa imatge de Dorothea Lange durant la Gran Depressió, on una mare treballadora és retratada amb la seva família. Aquella foto va ser una peça clau per despertar consciència social sobre la pobresa als Estats Units. Aquest tipus de fotografia ens recorda que el poder de les imatges rau en la seva capacitat de mostrar la realitat, tal com és.
La meva feina és documentar la teva vida, la teva veritat, tal com és. No es tracta de crear una sessió perfectament dissenyada, sinó de capturar els moments tal com passen, sense interferències. Si vols conservar aquests records reals, viure la teva història des d’una altra perspectiva i tenir un testimoni visual del que ets avui, estic aquí per capturar aquests moments. Més que fotos, seran fragments de vida que podràs reviure una i altra vegada al llarg dels anys.